Saltar a continguts

SOCIETAT FILATÈLICA GIRONINA

#[eBDLocale.literal(navegacio)]

Menú principal

Notícies i reculls de premsa

11/07/2008
Els gironins podran encunyar el seu propi "duro" de la Girona dels setges

Ho podran fer aquest mes en el marc de l'exposició filatèlica hispanofrancesa

DANI CHICANO. Girona
Tots els gironins que ho desitgin podran encunyar el seu propi «duro» de la Girona dels setges de 1908/1909. Tindran
aquesta possibilitat en el marc de la primera Exposició Binacional de Filatèlia Hispano-francesa, que se celebrarà a la
Casa de Cultura de Girona, del 12 al 20 de juliol. La mostra, organitzada per la Societat Filatèlica Gironina, s'emmarca
dins el programa d'actes de commemoració del bicentenari de la Guerra del Francès. Hi participaran un centenar de
col·leccionistes.

La Reial Casa de la Moneda ja ha dut a la Casa de Cultura de Girona el torn amb els dos trossells de ferro que permetran encunyar a qui ho desitgi el seu propi duro de la ciutat en l'època dels setges. Els duros de Girona són monedes obsidionals –encunyades en una ciutat assetjada– que van sorgir gràcies a l'adopció de mesures excepcionals, per atendre compromisos com ara la reparació de fortificacions, el pagament de sous a la tropa i els oficials o la provisió de queviures i municions. Un dels defensors de la ciutat, Julián de Bolívar, va ordenar un edicte segons el qual es va obligar a l'entrega de la tercera part de la plata dels habitants de Girona i Figueres per, una vegada fosa, fabricar els «duros» de Girona. En un altre edicte del 1809 el mateix Bolívar ordena que es fabriquin a la ciutat «duros» i «mitjos duros» de plata, amb la inscripció Fernando VII en una cara i Gerona año de 1808 en l'altra. Hi ha dos tipus de «duros», els de tipus planxa, de camp llis i amb la inscripció GNA 1808 un duro, en una cara i FER VII en l'altra. El segon tipus de «duro», que és més rar i difícil de trobar, és el de bust, de més qualitat, en què hi ha gravat en una cara el bust del rei i la llegenda Fernando VII rey de España, i a l'altra cara, la llegenda Gerona anño 1809 i el número 5 i la lletra P (5 pessetes) a un costat i l'altre de l'escut. El desembre de 1814 un edicte va suprimir la circulació dels duros de Girona.



100 COL·LECCIONISTES
El president del comitè organitzador de la mostra i de la Societat Filatèlica Gironina, Antoni Jiménez, que va presentar ahir l'exposició juntament amb l'alcaldessa, Anna Pagans; el director de la Casa de Cultura, Pep Torner, i el membre de l'organització Julià Maroto, va explicar que l'exposició, que s'inaugurarà dissabte vinent, reuneix un centenar de col·leccionistes (66 de l'Estat i 34 de francesos), a més de tretze participacions en l'apartat de literatura filatèlica, que ompliran amb les seves col·leccions fins a 468 vitrines. També hi haurà representada en la mostra la filatèlia juvenil estatal, amb 42 vitrines amb col·leccions de categoria estatal.

Jiménez va explicar que la mostra és competitiva, i els treballs seran examinats i qualificats per cinc jurats experts de categoria internacional, que hauran d'atorgar un total de 25 premis especials, dels quals els més importants són el primer Gran Premi de l'Exposició, el premi de França per a la millor col·lecció de l'Estat espanyol i a la inversa. Es competirà en les categories habituals dels concursos internacionals de gran nivell: filatèlia tradicional, història postal, aerofilatèlia, astrofilatèlia, fiscals, filatèlia temàtica, enterpostals, maximofília, filatèlia juvenil, literatura filatèlica, classe oberta i col·leccions d'un quadre. L'exposició anirà acompanyada d'una fira comercial, al pati de la Casa de Cultura.

Durant l'exposició hi haurà un estand de correus on es podrà obliterar correspondència amb dos mata-segells especials, tres sobres commemoratius i tres segells de correus personalitzats, un dels quals emès conjuntament amb la ciutat francesa d'Albi, amb la qual Girona està agermanada des del 1985.